La setmana passada va venir a la consulta un matrimoni amb el seu fill de 18 anys acabats de fer, per informar-se sobre el Document de Voluntats Anticipades, altrament dit Testament Vital.
Desprès de parlar-ne abastament, amb l'atenta escolta del fill, que no va obrir boca, van decidir anar al notari qui, per 50 €, els faria els tràmits oportuns.
Avui s'ha presentat el fill sol per un refredat de nas i li he preguntat que en pensava de la decisió dels seus pares. M'ha contestat que, no solament hi estava d'acord, sinó que li havia dit a sa mare: Mamá, mai no hem deixis viure en estat vegetatiu, depenent de màquines i líquids d'una ampolla. Si em veus en aquest estat desendolla'm dels aparells que em mantenen en vida...prefereixo morir!.
A la meva pregunta de quina havia estat la reacció de la mare m'ha contestat:
La mamá es va aixecar amb cara d'admiració i em desendollà:
- la tele
- el DVD
- el cable d'internet
- l'MP3/4
- la Play 2
- la PSP
- la Wii
- el telèfon
I, a continuació, em va prendre:
- el mòbil
- l'iPod
- la Blackberry
I em va llençar totes les coca-coles i cerveses!
I ho ha rematat tot dient, el noi:
I ho ha rematat tot dient, el noi:
Aleshores sí que quasi em moro...



