El relat d'avui enceta una nova modalitat que desitjo que tingui continuació, la col·laboració de seguidors del blog interessats en fer-nos partícips de les seves experiències professionals. I comencem amb les reflexions d'un pacient, amic i col·lega alhora, que m'ha tramés les seves observacions el dia que va venir al Centre de Salut Integarl (CSI) a fer-se uns anàlisis:
"Si no sou jubilats de recepta vermella , o malalts crònics , o malalts mentals que gaudiu matinant i fent cues als ambulatoris, us aconsello com a experiència inoblidable que una vegada a la vida feu el petit esforç d’anar a un ambulatori de la seguretat social a les vuit menys quart del mati.
Cal dir que els ambulatoris (els normals que no tenen urgències de 24 hores i que aviat seran tots amb les retallades) obren portes a les 8 .
Jo he anat avui al mati, i el motiu ha estat l’obtenció del certificat que evidenciarà mala conducta i conseqüentment e irremediablement portarà a una dràstica retallada dels meus drets constitucionals envers a la cervesa i d’altres productes greixosos que afavoreixen l’aparició d’aquesta mena de panxa que dic jo que serà mes qüestió hereditària que no pas de dieta, malgrat la resta de mon opina el contrari.
Que me anat a fer una analítica cony!
He arribat al ambulatori , concretament al CSI, a les 7,45, solc ser puntual, però es que a mes he tingut sort al trobar aparcament. Mentre em dirigia a la porta ja he pensat que algun jubilat insomne i neguitós em trobaria fent cua , però el que no podia imaginar es que una vintena de persones estaven ja a les portes del local. La gent, malgrat estar dispersa, es a dir, estranyament no guardaven una cua tal i com s’entén, si que estava perfectament organitzada i sabia exactament l’ordre d’arribada de tothom, aquella senyora va darrera d’aquell senyor del bastó, desprès va la senyora de la brusa de colors i desprès jo mateixa, així es jove, que vostè va desprès de mi.
D’entrada m’ha sorprès lo de “jove” però una rapida ullada al personal m’ha fer adonar que jo...jo era el mes jove, i on als 56 ets el mes jove.....malo que deia el meu avi.
Mentre tots esperem que obrin, dues dones parlen, millor dit fan apostes sobre quina de les dos està mes fotuda, quina de les dos pren mes pastilles i a quina de les dos li han demanat mes coses a la analítica que es faràn. La mes alta no ha pogut mes i li ha dit en to agressiu...pues a mi me lo han pedido todo..
Un home despitat, es a dir, poc assidu, preguntava a un altre home prop de la porta, i aquest segon li ha donat tot tipus d’informació sobre passos, documentació, instruccions i horaris del que tenia i com fer-ho...ah y la cartilla azul no la necesita
Tot d’una un homenet d’uns 150 anys i metro trenta d’alçada amb caminar parsimoniós, i mirant com per damunt del nas a tota la colla allà present , s’ha anat acostant fins situar-se primer de la cua. A la ma hi duia una carpeteta de cartró amb gomes, de color blau o hi deuria portar tota l’historia clínica i fins i tot diversos prospectes de medicaments. Orgullós i altiu, un cop ha arribat al cap de munt de la cua s’ha girat i ha dirigit al públic una mirada com de “que us creieu, aquí qui mana soc jo, que per això l’ambulatori es meu”.
Jo primer creia que era una manera “elegant” de colar-se, però ràpidament he sentit un senyor que li deia a una senyora..yo he venido a las siete y media y este senyor ya estaba, lo que pasa es que ha ido al bar a orinar..
Si aquell home ha arribat a les set i mitja i l’home petit del bastó ja hi era...a quina hora deu haver anat el senyor centenari i petit.?
També m’he preguntat i posteriorment assegurat que perquè jo, no portava una carpeteta blau marí petita, i es que a un ambulatori sense aquesta eina no ets ningú".
