Quan la infermera de guàrdia ens va avisar que ens trametia una pacient gestant amb lumbàlgia, el metge resident i jo pensàrem que podria tractar-se d'una pielonefritis, encara que més probablement de les típiques molèsties lumbosacres de les darreres setmanes d'embaràs.
A l'entrar la pacient i advertir que estava afebril i amb el Labstix normal vàrem desestimar la primera possibilitat i, per el poc avançat estat de gestació (que ens va informar de 26 setmanes), la segona.
La exploració física era desconcertant, el dolor havia migrat en aquests pocs minuts de la regió lumbar a la part superior interna de la cuixa i la PPL, la maniobra de Lassègue i les movilitzacions en general eren normals.
Amb poca convicció diagnosticàrem de sobrecarga d'aductors i prescribirem un AINE tòpic.
Abans de marxar, la pacient ens va sol·licitar el justificant d'assistència i vàrem sospitar que aquest era el veritable motiu de la consulta.
A continuació va entrar el següent pacient i, a l'anar a seure, ens va advertir que hi havia un llibre a la cadira. Creient que era de la darrera pacient (encara que va resultar ser de la penúltima), el jove resident va sortir "raudo y veloz" pensant que, per l'embaràs i les molèsties referides, la trobaria encara baixant les escales del CAP, però ja no hi era i, seguint el probable camí de la pacient, la va atènyer... esperant ja per creuar el semàfor del carrer .
A la tornada a la consulta, exultant, va comentar:
- Doctor, hemos acertado el diagnóstico, seguro que solo quería el justificante!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada