L'exjugador de futbol del RCD Espanyol Joan Golobart publica setmanalment, amb el nom de Per l'escaire, un article d'opinió a la secció d'esports del diari La Vanguardia. Abans d'ahir, el dissabte 26 de novembre, abans de lloar les virtuts humanes del segon entrenador del Barça, Tito Vilanova, convalescent d'una intervenció quirúrgica, explica una anècdota digna del Dr 6Q.
En un partit de veterans Golobart va conèixer un altre exjugador que amb 80 anys mantenia unes maneres i un vigor impropis de la seva edat. Es tractava de Alberto Martorell (EPD), autèntic símbol periquito, que va jugar al club des del 1933 al 1946, al temps que cursava la carrera de Medicina, especialitzant-se en cirurgia, i del que s'explica la següent anècdota, que transcric textualment en paraules de l'interessat:
"Transcorria la intervenció quirúrgica. Al meu costat hi tenia familiars del pacient. De sobte, el germà, que ja vaig veure que semblava preocupat des de feia estona, em va preguntar:
- Què mira amb tanta insistència l'anestesista en aquest ull?
- Doncs miri -li vaig dir-, per seguir la marxa de l'anestèsia s'acostuma a observar el grau de dilatació de les pupil·les.
- Ah, si -va respondre el familiar amb cara de no haver entès res. Al cap de poca estona em va semblar que volia dir alguna cosa i com qui té por de dir una estupidesa, em va deixar anar:
- Escolti, perdoni, però és que aquest ull el té de vidre. Influeix en alguna cosa?”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada