El "xino" malalt

Des de fa uns quants dies, al sortir de treballar del Centre de Salut Integral (CSI), me n'he adonat que hi ha un individuo rondant per la porta.

Altres companys també  ho han observat i, pels seus trets facials asiàtics, probablement xinesos, l'anomenen "el xino".

Avui no me n'he pogut estar i l'he anat a buscar. Em temia que l'home estès malalt i no gosés entrar, potser per manca de "papers", assabentat que, amb això de les "retallades", qui no cotitza no té dret a l'assistència sanitària.

M'he plantat al seu davant i, tot cordialment, per evitar espantar-lo, li he preguntat:

- ¿Tiene algún problema, señor? ¿Está enfermo? ¿Quiere que le examine?

El xinés s'ha girat amb un somriure d'orella a orella i la seva resposta m'ha deixat intranquil, temo pel futur del CSI i no se com me'l trovaré al tornar de Manhiça, i es que m'ha contestat:

- No, glacias. No me pasa nada...solo estoy viendo el local!

El cas de la pomadeta

Avui s'ha vingut a visitar un pacient, preocupat perquè el cap de setmana va patir una pèrdua de coneixement. 

Abans de prendre-li la pressió li he preguntat per les circumstàncies en les que havia succeït el fet i m'ha explicat com va anar:

Resulta que te una amiga amb que queda de tan en tan per "echar una canita al aire", en paraules seves, i l'altre dia, a l'hora de la veritat, "la cosa" no li respon.

Dissimuladament li diu a l'amiga que l'esperi un moment, se'n va a la cambra de bany i, a les fosques, remena la farmaciola per tal de trobar quelcom que l'ajudi a solucionar el problema. I es així que palpa una petita  capseta amb una pomada amb la que s'unta "la cosa" i, oh, meravella!, a l'instant li retorna el vigor juvenil.

El tipus torna a l'habitació i li fa l'amor a l'amiga fins a deixar-la extasiada amb tant de vigor. Una vegada acabat li entra la curiositat de saber amb que s'havia untat, se'n va al bany, obre la llum i busca la pomadeta.

Al cap d'una estona, l'amiga, al veure la tardança, entra al bany i se'l troba desmaiat al terra, amb una capseta a la ma a la que es llegeix:

Pomada Bayer para callos: Se endurece, se seca, se pudre y se cae...si es Bayer, es bueno!

Al restaurant

Abans d'ahir vaig anar a dinar amb la meva dona a un conegut restaurant i ens va tocar taula al costat d'un matrimoni amb dos fills, el petit dels quals es mostrava especialment entremaliat.

En un moment donat en el que els pares estaven distrets el nen es posa una moneda a la boca i s'ennuega. Al veure que, malgrat els intents de la mare, a base de copets a l'esquena primer i de fortes sacsejades desprès, el nen començava a donar mostres d'asfíxia, em vaig aixecar i li vaig practicar la maniobra de Heimlich, estrenyent-li fort amb el puny, des del darrera, sobre la part inferior de l'estèrnum i cap a dalt, per tal de provocar una pressió que expulsi el cos estrany enclavat a la via aèria (vegeu imatge).

Però ni així era capaç de fer-li expulsar la moneda. Ja m'estava posant jo nerviós quant s'aixeca un senyor d'una taula propera i, amb una tranquil·litat impròpia del moment, li abaixa els pantalons a la criatura, li agafa els petits testicles i els hi estreny amb força al temps que els estira violentament.

Automàticament el nen, amb aquell dolor irresistible, escup la moneda i el senyor, amb la mateixa tranquil·litat, retorna cap a la seva taula. Un cop veig la situació controlada em dirigeixo al senyor i, admirat, li dic:

-  Es metge vostè?

- No senyor. soc Inspector d'Hisenda, expert en tocar els collons fins a treure la darrera pela!

De volta amb les retallades

Fa una estona, al sortir de la feina, he anat a prendre una cervesa amb el meu amic uròleg (vegeu aquí i aquí) i, com no pot ser d'una altra manera en els temps que corren, ha sortit el tema de les "retallades" sanitàries.

En aquest punt l'amic, per una simple associació d'idees*, m'ha explicat una visita que acabava de fer:

Un dels seus pacients venia notant des de feia temps que el penis li estava creixent i que podia mantenir les ereccions durant més estona, el que li encantava, a ell i a la seva esposa.

Però en el moment que va arribar als 50 cm es va preocupar. Tenia problemes per vestir-se i, fins i tot, per caminar, motiu per el que l'han consultat.

Desprès d'explorar-lo a consciència l'uròleg els ha dit que el cas, encara que estrany, es podia solucionar amb cirurgia correctora.

En aquest moment la dona li ha preguntat:

- I quant temps haurà d'anar amb les crosses?

- Amb les crosses? I per què hauria de necessitar crosses? -li ha respòs el metge.

- Doncs, -diu fredament la esposa- m'imagino que li haurà d'allargar les cames, no?

(* Aquest cas clínic demostra que, sovint, "retallar" no es la millor solució).

L'ull de vellut (El cas de psiquiatria V)

Avui s'ha vingut a visitar la pacient del conegut cas de psiquiatria (vegeu aquí). Portava un “ull de vellut” que he suposat el resultat d'una agressió i m'he ofert a estendre el preceptiu part judicial de lesions, per tal de denunciar  l'autor dels fets.

Molt amablement ha rebutjat la meva oferta i, a l'insistir jo, m'ha explicat el motiu. Està convençuda que és culpa seva (es habitual que les dones maltractades tinguin l'autoestima per terra) i se sent molt avergonyida pel que va passar.

Resulta que en un sopar d'amigues, les mateixes que li van recomanar vestir-se de cuir etc (vegeu aquí),  la conversa va anar així:

- Uy! Quan faig l'amor amb el Joan, li toco els ous i se li posen calents!

- Uuyy! Doncs jo, quan faig l'amor amb el Pere, li toco els ous i també se li escalfen!!

I la meva pacient:

- No m'hi he fixat mai però aquesta nit, quan faci l'amor amb el meu marit, ho faré.

Arribat a aquest punt de la explicació, li pregunto:

- I què va passar?

- Doncs que, a meitat de l'acte, me'n vaig recordar de la conversa amb les amigues, li vaig tocar els ous i li vaig dir: Uuuyyy! Se t'escalfen igual que al Joan i el Pere!!!