Avui s'ha vingut a visitar un "pacient difícil". Els seguidor del blog no professionals de la Medicina us preguntareu que entenem per aquest concepte i la resposta, evident per a nosaltres, no es fàcil d'explicar.
Però ho intentaré. Es tracta de pacients hiperfreqüentadors, manipuladors, hostils, desconfiats, que sovint arriben tard a l'hora de la visita, poc complidors de les prescripcions que se'ls fa però que reaccionen agressivament quant se'ls hi recrimina, que presenten gran quantitat de símptomes mèdicament inexplicables que verbalitzen amb tot luxe de detalls...total, capaços de treure de polleguera a tot el personal sanitari que hagi de tractar amb ells.
Per a que s'entengui millor: son aquells pacients al veure el nom dels quals a la llista de visites del dia se'ns fa un nus a l'estómac al temps que pensem "Déu meu, un altra vegada!".
I aquest matí, quant aquest pacient impossible ja havia donat mil voltes a tot, allargant interminablement la exposició de símptomes banals sense importar-li el més mínim la resta de pacients esperant-se a fora i tenint-me a mi "al borde de un ataque de nervios", no se li acut res més que treure de la cartera la foto de la seva xicota. Ell té 60 anys i la noia no n'aparentava més de 25 i, desprès de fregar-me-la literalment per la cara, em pregunta:
- Dr 6Q: com em veu al costat d'aquesta "femella"?
I jo, que ja no podia més, ara em sap greu però aleshores no m'he pogut contenir, li he etzibat:
- Doncs...bé...com "l'orella de la vaca"
- Com diu, doctor?
- Si home...lluny del cony i a prop de les banyes!




