Aquestes vacances de Nadal les he passat a Manhiça (Moçambique), en una de les meves habituals estades com a metge cooperant al Centro de Investigaçao em Saúde. I al vol de tornada de Maputo a BCN va succeir el següent:
Acabava d'instal·lar-me còmodament al meu seient de classe preferent, ja sabeu que els cooperants, com els eurodiputats, no en volem ni sentir a parlar de volar en classe turista (a qui no s'ho cregui li recomano la lectura de l'assaig de Gustau Nerín titulat Blanc bo busca negre pobre, Ed. La Campana, Barcelona 2011), quant s'asseu al meu costat una jove que em saluda amb un marcat accent andalús, jo diria que de la província de Huelva.
Al cap d'un instant s'apropa una hostessa que li demana el bitllet i, desprès de revisar-lo, li indica que el seu seient es de classe econòmica, obtenint com a sorprenent resposta de la jove:
- Zoy joven, bonita y zimpática y no me pienzo de mové hazta que yegue a Barzelona.
La frustrada hostessa es dirigeix a l'office i ho comunica al "sobrecargo", que es presenta a la passatgera per confirmar-li que ha de canviar de seient, obtenint la mateixa resposta:
- Zoy joven, bonita y zimpática y no me pienzo de mové hazta que yegue a Barzelona. Y no ze hable má.
El "sobrecargo", que no vol problemes, va a la cabina i informa al capità, que, molt educadament, explica la situació a la jove, amb el mateix resultat:
- Zoy joven, bonita y zimpática...
En aquell moment, veient que a aquell pas no emprendríem el vol, em giro cap a la meva conflictiva veïna i li xiuxiuejo unes paraules a cau d'orella, al sentir les quals s'aixeca i se'n va cap el seu seient de classe econòmica.
El capità, que estava observant la escena, tan al·lucinat com el "sobrecargo" i la hostessa, em pregunta què li havia dit jo per a convèncer la noia. I jo els responc:
- Ah!, res...li he dit que aquests seients no anaven a BCN!
