Fa unes setmanes va venir a visitar-se
al Centre de Salut Integral (CSI) un pacient de 80 anys que, tot i trobar-se
perfectament bé, va ser convençut per la esposa i el fill, el Corneli, per
fer-se una revisió mèdica.
- I
per a què -va preguntar- si em trobo
tant bé?
- Ara
és el moment de la prevenció -va contestar la esposa- quan encara et sents jove.
Li vaig sol·licitar tot un seguit
de proves i anàlisis clínics complerts i citar al cap d'una setmana. Va
resultar que estava bastant bé però hi havia alguns valors que es podien
millorar, per el que li vaig prescriure unes pastilles per al colesterol, unes
per la hipertensió, unes altres per prevenir la diabetis i unes vitamines per
millorar les defenses. I, és clar, amb tanta medicació, unes per "protegir
l'estómac".
El pacient va anar a la farmàcia, on es
va gastar una bona part de la seva pensió de jubilat, ja que feia poc que havia
entrat en vigor "l'euro per recepta" però, en arribar a casa, no se'n
recordava si les pastilles verdes eren per la pressió o per l'estómac, ni
si les grogues se les havia de prendre abans o desprès dels àpats, ni si les
vitamines anaven amb les de la diabetis...per el que va tornar a venir.
Mentre li tornava a explicar tot de nou
el vaig notar tens i contracturat, per el que li vaig receptar un relaxant
muscular.
Aquella tarda, al entrar a la
farmàcia, per poc no li fan el "passadís" i, al cap d'una setmana, un
laboratori farmacèutic li va regalar un termòmetre, un flascó estèril per
analitzar la orina i un llapis amb el logo de la farmàcia.
Però ell cada dia es trobava pitjor,
tenia tots els remeis ocupant un prestatge sencer de la cuina i quasi no sortia
de casa, ja que no passava un moment en que no s'hagués de prendre alguna
pastilla.
Per a súmmum va tenir la mala sort
de refredar-se. Es va posar al llit i va prendre llet amb mel, però la esposa
em va cridar per a que l'anés a veure. Li vaig dir que no era res greu i li
vaig prescriure un antibiòtic i un descongestionant amb efedrina. L'antibiòtic
li va provocar fongs, per el que li vaig receptar un antifúngic i el
vasoconstrictor taquicàrdia, per el que li vaig haver d’afegir un
betabloquejador.
Però al pacient no se li va ocórrer una
altra cosa que llegir els prospectes dels medicaments i així es
va assabentar de les contraindicacions, de les advertències i de les
precaucions, dels efectes col·laterals i de les interaccions farmacològiques.
No solament es podia morir sinó que li podien succeir coses terribles com
arítmies cardíaques, hemorràgies, hipertensió, insuficiència renal, còlics
abdominals, paràlisis i altres alteracions de l'estat mental i un munt de coses
espantoses més.
Espantadíssim, em va tornar a trucar i
el vaig tornar a veure. Li vaig dir que no en fes cas, que els laboratoris ho
posaven per posar. Li vaig recomanar que no s'excités i que es prengués un
antidepressiu i un tranquilitzant. I, com li feien mal les articulacions, un
antiimflamatori.
A la farmàcia li van fer el carnet VIP
però ell cada vegada es trobava pitjor i les hores del dia ja no li donaven per
a prendre tanta medicació, per la qual cosa ni dormia i el somnífer que li vaig
prescriure ja no li feia efecte.
Al final va fer cas dels prospectes dels
fàrmacs i es va morir. A l'enterrament hi va anar molta gent, però qui més
plorava era el farmacèutic.
Avui en dia la esposa i el fill, el
Corneli, encara estan convençuts que van fer bé de trametre-me'l a temps,
perquè sinó encara s'hagués mort abans.
