El divorci (El cas de psiquiatria-VII)

Avui s'ha vingut a visitar al Centre de Salut Integral (CSI) una pacient, el cas clínic de la qual ha estat repetidament comentat al blog (vegeu aquí).

Estava preocupada perquè el seu marit (un penques de cuidado, val a dir) li ha demanat el divorci. Li he preguntat el motiu, que m'ha explicat detalladament:

L'altra nit va sortir a prendre unes copes amb una altra amiga, també casada, i tornant cap a casa, completament borratxes, van sentir unes ganes irresistibles de pixar. Com passaven a prop del cementiri,  van decidir aturar el cotxe i aprofitar per fer pipí a dintre.

L'amiga, al veure que no tenia res amb que assecar-se, va utilitzar les calcetes i les va llançar, però la pacient, que es trobava en la mateixa situació, va pensar que no volia desfer-se d'unes calcetes tan boniques i cares.

I no se li va ocórrer altra cosa que agafar la cinta d'una corona de flors que hi havia a la tomba del costat i posar-se-la per dintre per tal de no mullar-les.

I es veu que ahir el marit de l'altra va trucar al de la meva pacient per dir-li:

- La meva dona va arribar anit a casa borratxa i sense calces, el nostre matrimoni s'ha acabat.

I aquest li contesta:

- Doncs tens sort, la meva va arribar amb una cinta al cul que deia: "Mai no t'oblidarem. Josep Mª, Paco, Toni i tota la Facultat d'Enginyeria"

La primera vegada

Avui ha vingut a la consulta del Centre de Salut Integral (CSI) una pacient, acompanyada de la seva filla adolescent, pretenent que informés a la noia com és tenir relacions sexuals per primera vegada.

Superada la perplexitat que m'ha provocat el que considerin que he de ser jo i no la mare qui li expliqui aquestes coses a la nena, li he dit:

- Bé...eeeh..mmm....el sexe per primera vegada és...és...és com quan tens una dent fluixa.

En aquell instant, abans de que jo pogués continuar, ha saltat la mare, tota intrigada:

- Dr 6Q, i com és això?

- Doncs que fa molt mal...però no vols que te la treguin!!!

Campanya de donació d'òrgans

El Centre de Salut Integral (CSI) ha organitzat una campanya destinada a conscienciar a la comunitat per a la donació d'òrgans, per la qual cosa aquest cap de setmana he anat al Centre Cívic del barri per fer una xerrada a la població.

Desprès de les meves explicacions, acompanyades d'un power-point que, val a dir, em va quedar molt bufó, un vellet que havia escoltat atentament des de les primeres files s'aixeca i anuncia:

- Quan em mori vull donar els meus ulls

Un altre s'aixeca i diu:

- Doncs jo vull donar el meu fetge

Tothom es va anant afegint dient el que volia donar quan es morís, fins que no quedava més que un octogenari, qui, arribat el seu torn, declarà solemnement:

- Quan jo em mori vull donar el meu penis

Davant d'aquella generositat que ningú mai no s'havia ofert a donar, els assistents van comentar:

- Visca el senyor Corneli...visca!

I, amb la intenció de felicitar-lo, van començar a cridar:

- Que s'aixequi...que s'aixequi...!

En aquell moment, el Corneli, amb un somriure els contesta:

- Ah no, d'això res...si s'aixeca no el dono!!!