Fa un mes vaig anar a visitar a una pacient del Centre de Salut Integral (CSI) que pateix un càncer terminal i li resten poques setmanes de vida. Després d'escoltar el pronòstic, que la interessada m'havia demanat explícitament, amb una serenitat envejable, em va dir:
- Doctor 6Q, no coneix cap pintor de confiança, vostè? És que m'agradaria que em fes un retrat ara que encara faig goig i deixar així un bon record a la família.
Li vaig recomanar un amic, tanmateix pacient, i no n'he sabut res més fins avui, que ha vingut a visitar-se el pintor, i m'ha explicat com va anar la cosa:
- Tan bon punt em vaig posar mans a la obra em va dir:
- Disculpi, em podria pintar una diadema de brillants al cap?
- I tant, senyora, només faltaria.
I, al cap d'una estona:
- I un collar de perles al coll?
- Per suposat.
I, de seguida, es veu que li demanà un anell amb un robí, un braçalet d'or...amb la qual cosa semblava el retrat d'una reina enjoiada. Una vegada acabada la obra l'artista li preguntà:
- Disculpi la indiscreció, senyora, però per què ha volgut que li pintés tantes joies?
- Doncs per a que el pendó amb qui es casi el meu marit es torni boja buscant-les!!!
