Avui s'ha vingut a visitar al Centre
de Salut Integral (CSI) una pacient especialment pesada, d'aquelles que no
acaba mai de fer-te preguntes. És una de les modalitats del que en diem un
"pacient difícil" (vegeu aquí), ja ho sabeu.
És una dona d'uns quaranta anys, de
molt bon aspecte, excepte pel fet de ser estràbica, el que popularment em diem
guenya, es a dir, que un ull li mira cap aquí i l'altre cap allà, en el seu cas
cap a dintre (estrabisme convergent), situació que sovint ve de naixement i, si
es detecta de petit, es pot corregir tapant durant un temps l'ull bo.
I, avui, com si no se'n hagués donat
conte fins ara, quant jo ja donava la consulta per fi acabada, em pregunta:
- Dr
6Q, m'ha vist el ulls? ...pot ser que sigui guenya?...i perquè ho tinc això?
i...
Moment en que la he interromput
dient-li:
- No
senyora, de guenya res, el que passa és
que té un ull tan bonic que l'altre se'l queda mirant!
