Com consta al meu perfil, jo vaig estudiar a la Universitat Autònoma i la cosa no anava exactament així, Història de la Medicina era una assignatura francament difícil i aquelles promocions ens en recordarem tota la vida del Dr. Cid.
Aquesta es la versió d’un col·laborador del blog, amic “y sin embargo colega”, a la Facultat de Medicina, en el seu cas de la Universitat de Barcelona, que ens explica una experiència personal:
“Totes les carreres o etapes formatives, sempre han tingut unes assignatures anomenades Maries que complementaven la formació especifica del cicle però no acostumaven a ser determinants a l’hora d’aprovar el curs.
Fa molts i molts anys hi havia la religió, on ens preguntaven de quin color portava la casulla el capella i així sabies l’època litúrgica en la que estaves, la FEN (formacion del espiritu nacional), on apreníem que Gibraltar era paÑol o que la família catòlica era el fonament de la nostra civilització, o que existia una “horda” roja. Jo mai havia sentit la paraula horda.
A la carrera de medicina, també existia alguna , poques, assignatura maria. Una d’elles era Historia de la Medicina.
Càtedra que no impartia ni classes, sinó que publicava un temari amb apunts i feia un examen final que obligatòriament havies d’aprovar abans d’acabar la carrera.
Evidentment que la Historia de la Medicina podria haver estat una assignatura enormement interessant, però estant en una època de massificació estudiantil i amb assignatures com les Anatomies I i II , la Fisio , la Patologia i propedèutica, la Farmacologia etc, la veritat es que nomes era un escull mes per l’obtenció del títol.
Un any...precisament l’any en que jo em vaig examinar, a la càtedra d’Història de la Medicina, que fins aquell any s’havia dedicat a preguntar el nom d’il·lustres pròcers des de Galeno fins als nostres dies, no se li va ocórrer res mes que “reivindicar-se” i va posar un examen diferent que feia referència bàsicament a l’historia de les malalties.
El resultat va ser un suspens general del que nomes es van salvar tres o quatre “empollons”. Lo fotut es que a l’hora de revisar l’examen, ens varem assabentar de que el suspens general no havia estat per no tindre ni puta idea, sinó per copiar.
I es que la cosa va anar així...
Una pregunta deia...que parásito transmitía la enfermedad llamada fiebre de las trincheras?
La majoria no n’havien sentit a parlar d’aquella malaltia, i o be aquell dia no havíem anat a classe, o be nomes aquells “rates de biblioteca” podien saber-ho.
El meu amic Nofre, savi entre els savis, seia unes files mes endavant del paranimf, on ens examinàvem. El company del costat li anava insistint en que li cantés la resposta de les putes febres, i l’home, ja una mica desesperat del xiuxiueig del veí li va contestar.. EL POLL.
El veí, content per poder encertar la resposta, es va dedicar llavors a transmetre-la a la resta de companys. I el resultat va ser que la majoria dels examinats a excepció del Nofre i un parell mes, van contestar que el paràsit que produïa la febre de les trinxeres era ...EL POLLO.
Total suspens general, per copiar i per gilipolles!”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada