Buscant feina pel fill

Avui s'ha vingut a visitar un matrimoni al que tracto des de fa molts anys i hi ha molta confiança. Ell es dedica a la política des de jove i m'han preguntat si hi havia alguna possibilitat de trobar feina per el seu fill al Centre de Salut Integral (CSI). Es veu que el noi ha acabat el batxillerat i no te ganes d'estudiar res.

El pare, un home de poques puces, li va dir:

- Si no vols estudiar jo no penso mantenir ganduls, o sigui que a treballar.

Com tenia alguns contactes de llarga trajectòria política, com ell, va parlar amb un amic del partit:

- Escolta, Manolo, te'n recordes del meu fill?. Doncs resulta que ha acabat el batxillerat i no vol estudiar, per ara. Necessitaria un lloc per a que comenci a treballar mentre decideix si comença alguna carrera. L'important es que no gandulegi, m'entens?

Als tres dies el truca Manolo:

- Escolta, ja està, he trobat un lloc per el teu fill: “Assessor de la Comissió de Salut”. Uns 9.000 € al mes. Guay, no?

- Nooo, Manolo, quina bogeria! Ha de començar des de baix.

Al cap d'un parell de dies més torna a trucar Manolo:

- Ja ho tinc: “Secretari privat d'un Diputat”. El sou és més modest, 5.000 € al mes.

- Que no, Manolo, no vull que la vida li sigui tan fàcil d'entrada. Vull que senti la necessitat d'estudiar, m'entens?. Si guanya tanta pasta no estudiarà res.

A l'altre dia:

- Tío, ara sí: “Ajudant de l'Encarregat de l'Arxiu”. Haurà de fer alguna coseta d'informàtica, això sí, el sou se'n va molt avall, serien només uns 2.800 €.

- Però Manolo, sis us plau, aconsegueix alguna cosa més modesta, encara és un nen. Com de 500 €.

- No tío, això es molt difícil.

- Per què?

- Veuràs...aquests càrrecs son per oposicions, es necessita currículum, un títol universitari, màsters...comprens?

"El" cas de psiquiatria (3ª part)

Avui s’ha vingut a visitar la pacient que acusa al seu marit d'estar emmarat (vegeu aquí) i no fer-li cas (i aquí). Realment es una dona admirable que mai no es dóna per vençuda.

Desprès de diversos fracassos en els intents d'apropar-se a l'espòs, unes amigues que havien passat per la mateixa situació li van explicar com ho havien solucionat amb èxit. Es tractava de sorprendre'l esperant-lo, a l'arribar a casa, vestides amb roba interior negra, de pell, amb tacons alts i un antifaç.

La primera amiga li va dir que, al veure-la, li va soltar: "Ets la dona de la meva vida, t'estimo", i van fer l'amor tota la nit.

La segona va anar a buscar-lo a l'oficina vestida amb un body negre de malla, tacons alts, l'antifaç i una gavardina. Quant va obrir la porta no va dir paraula...només van fer el millor sexe de la seva vida

La pacient, animada pels resultats de les amigues, va enviar els nens a passar la nit a casa de sa mare i es va preparar. Quant va arribar el marit i la va veure amb el body negre de pell, els talons súper alts, l'antifaç i ben perfumada li va dir, el molt cabró:

 - Què hi ha per sopar...Batman?

Me duelen (?) mis partes!

Un amic i col·lega m'ha tramés aquesta història per tal de compartir-la amb els seguidors del blog:

"Aquesta historia, verdadera, me la va explicar el mateix protagonista,  el Dr. Valenti  X.

El meu amic, actualment ginecòleg, estava en el seu primer any de resident “ xupan “ guàrdia, com correspon a un “novato”.

Cap allà a les quatre de la matinada, tot just dues horetes després  d’haver-se estirat i en plena fase REM de la son, va ser despertat per la DUI del servei  per la presència a Urgències d’una parella gitana que reclamaven la presencia d’un ginecòleg perquè la noia presentava  un intens dolor  a la zona genital. La infermera li va comentar l’estat alterat de la parella, que feia difícil historiar el cas: "Ella només fa que plorar i ell està molt nerviós..."

Amb pocs minuts, els indispensables per tirar-se aigua a la cara i tornar a aquest mon amb una mínima consciència, el meu amic es va presentar al box d’Urgències.

Allà, a la llitera estirada, una noia molt jove plorava desconsoladament i invocava a Déu i sa mare, literalment i per aquest ordre.  Al seu costat un home gitano mes gran que ella li aguantava la ma.

-Que le ocurre?  Va preguntar el metge per iniciar la conversa que conduiria a l’anamnesi posterior?

-Ahhhhh i Doztó, que me dhuelen mij parte....musho musho.

-Zí  Doztó...una coza mala...ívamoh a hasé uso del matrimonio, pero eh impohible porque le dhuele musho. Va afegir ell.

-Bien . Vamos por partes...

Després de varies preguntes sobre antecedents, amb respostes no significatives, el meu amic va intentar concretar.

Y desde cuande le duele y donde?

I llavors es va fer la llum.... El gitano va saltar de cop i va dir..

-No..no Doztó...no le dhuele...le juele...le juele.  Un jolor insoportable. Una cozamala , uno no ze puede ni cercar.

Ella entre plors assentia..Sí Doztó, una coza mala  aiiiiiiii mama....aiii dioj mio.

El Dr Valenti, un cop recuperat del xoc i encara amb la sensació de no saber si estava somiant, va acabar de fer tot el protocol de visita i, un cop acabat, els hi va lliurar una recepta amb  indicacions de que el tractament l’haurien de començar de manera immediata. Que busquessin la farmàcia de guàrdia mes gran i  cèntrica possible,   perquè no a totes les farmàcies podien tindre el remei i que un cop el tinguessin l’apliquessin tòpicament.

A la recepta hi deia:

Dp) – 1 pastilla de jabón de coco .

          Aplíquese tres veces al día en la fase aguda i posteriormente una vez al día."

                                

El cas de l'assesor financer

Avui s'ha vingut a visitar un pacient, la professió del qual es la d'assessor financer. El motiu de la consulta era un “bulto” a l'engonal que ha resultat ser una hèrnia de la que s'haurà d'operar.

Però, a l'hora d'explorar-lo, he vist que tenia un tatuatge al penis. M'he fixat que corresponia a una moneda d'euro i no he pogut resistir la temptació de preguntar-li el motiu.

Encantat de que li fes la pregunta, i ventant-se dels seus coneixements professionals, m'ha donat 5 raons:

 1- Disfruta movent el seus diners

 2- Veu créixer la seva inversió

 3- No li importa que la seva dona es mengi els seus estalvis

 4- Només ell decideix com protegir la seva inversió

 5- Només ell decideix on posar els seus diners