Avui ha vingut a visitar-se l'espòs la dona del qual l'acusava d'estar emmarat i de no fer-li cas (veure aquí). Consultava per un refredat des del cap de setmana passat en el que va passar fred a l'anar de pesca.
Li deixo anar:
- A la seva esposa també li agrada la pesca?
- No, no, doctor, a pescar hi vaig amb els amics. Per cert, no sap l'ensurt que em va donar la dona l'altre dia?
- ...?
- Doncs arribo a casa i me la trobo a les fosques, tota vestida de negre...el primer que vaig pensar es: ja s'ha mort ma mare!
- I que opina la seva dona de que surti a pescar amb els amics?
- Al principi no li agradava gaire i sempre rondinava però darrerament ha canviat d'opinió.
- I això com ha estat?
- Doncs desprès de fer-me "morro" tota la setmana, el divendres vaig arribar tard a casa i una mica "achispat" perquè em vaig quedar a fer unes cervesetes amb els de la feina però, en lloc de trobar-me-la emprenyada, em va rebre amb un picardies nou, perfumat i transparent.
M'agafà la mà i endugué al dormitori, que estava il·luminat amb espelmes i tenia pètals de rosa per tot arreu. Al capçal del llit hi havia cordes i unes manilles.
En va demanar que la lligués i emmanillés al llit i, una vegada vaig fer-ho, em diu:
Fes el que vulguis!
I aquí em te, refredat, desprès de tot el cap de setmana pescant...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada