Dr 6Q: L'amic invisible

Soc d'un poble de secà, eminentment agrícola, en el que a l'aigua sempre se li ha donat molta importància. Quan hi vivia, de petit, els dies de pluja els pagesos omplien els bars. I ho justificaven dient, amb raó, que "el cel ja treballava per ells".

 Però els usos habituals de l'aigua eren la dutxa, la cuina i el safareig, també per abeurar els animals i regar les plantes. Però per a us de boca ben poca, la veritat, per això ja tenim el vi!

Doncs ara resulta que el meu "amic invisible" m'ha obsequiat precisament amb un lot d'aquest l'element fins ara menystingut. Per a mi l'aigua sempre ha estat això, aigua... H2O... dos àtoms d'hidrogen i un d'oxigen sense característiques organolèptiques que la facin particularment atractiva. Ja ho sabeu, allò de "incolora, inodora i insípida". Però resulta que sí que ho es. El meu “amic invisible” m'ha tramés un missatge subliminal: 6Q, aquí hi ha quelcom més. I m'ha tocat esbrinar allò de "algo tendrá el agua cuando la bendicen".

 El lot de la "delicatessen" en qüestió està composat per 3 ampolles:

- VOSS. Aigua de manantial artesà de Vatuestrom (Noruega)

- FIJI. Manantial artesà de Yaqara, Viti Levu (Fiji Islands)

- CLOUD JUICE. Aigua de pluja que ve del cel més límpid de l'Antàrtida. King Island, Tasmània (Austràlia)

 Total, que em tocarà posar-m'hi. Arribat el moment em prepararé psicològicament i condicionaré l'escenari per l'esdeveniment. Em proveiré de copes grans, d'uns 150 ml, incolores, transparents i sense adorns, redones i de bordes delicats. Procuraré estar en dejú d'unes quantes hores, condicionar l'ambient a uns 20-22ºC i a un 60-80% d'humitat i, aprofitant la meva experiència en el tast de vins, aplicar-lo al líquid element.

 Però el primer que faré es llegir les etiquetes. Esbrinaré la seva procedència, si es tracta d'una aigua:

- Mineral natural, la que brolla de forma espontània d'una font natural

- De manantial, que s'extreu per un procediment físic

- Potable, de qualsevol procedència, generalment de pous, rius i embalses, però que, a diferència de les anteriors, ha estat tractada per garantir el seu consum, generalment com a abastiment públic.

A la etiqueta em fixaré també en la seva mineralització, que varia en funció del terreny de procedència i que, en funció del residu sec, pot ser dèbil (<50 mg/L) o forta (>1500 mg/L), així com, segons la concentració de sals (el que figura com a Typical analysis), si es:

 - bicarbonatada (>600 mg/L)

- sulfatada (>200 mg/L)

- clorurada (>200 mg/L)

- càlcica (>150 mg/L)

- ferruginosa (> 1 mg/L)

- acídula (<250 mg de CO2 lliure)

- sòdica (>20 mg/L)

 A continuació, una vegada conegui el contingut de l'ampolla, seguint les clàssiques fases d'un tast, procediré a la:

 - Fase visual: permet apreciar la transparència i brillantor o, per contra, l'opacitat de l'aigua, així com la seva fluïdesa

- Fase olfactiva: agradable o terrosa

- Fase gustativa (recomanable mantenir de 3 a 5 segons en boca): alcalina o dura, dolça àcida o salada i, de nou, agradable o terrosa

- Si fos, que no es el cas, aigua amb gas, comprovaria la finor, persistència i carbonicitat

 I finalment, si tinc èxit i me'n surto, informaré dels resultats.

Per si algun seguidor del blog s'anima a seguir els meus passos, li aconsello el següent video, per comprovar la utilitat dels coneixements apressos: