El cas del greu malentès

Avui s'ha vingut a visitar una parella de joves pacients, l'actitud dels quals, entre si, era molt diferent de la habitual.

Els he notat freds i distants i, donada la confiança mútua que ens tenim, els he preguntat el motiu.

Després d'uns instants de dubte s'ha produït una catarsi que ha permès desfer un greu malentès entre ells que apunt ha estat de engegar a rodar la seva relació.

Les coses van anar així:

El noi va anar a Madrid en viatge de feina, sabedor que la seva xicota necessitava unes ulleres graduades, i passant per davant d'una òptica en va veure de boniques i barates, per el que no va desaprofitar l'ocasió.

Va entrar i les va comprar, amb la mala sort que, mentre la dependenta les embolicava, es va distreure i va agafar un altre paquet, molt semblant, propietat de la següent clienta i que contenia unes calcetes que s'acabava de comprar a la corseteria del costat de la òptica.

Sense adonar-se'n de la equivocació va anar directament a una oficina de correus i li va trametre el paquet a la novia, amb una carta que deia el següent i que la va deixar ben estranyada al llegir-la:

"Estimada Jeniffer: Espero i desitjo que t'agradi el regal que et trameto, sobretot per la falta que et fan, ja que portes molt temps portant les mateixes i això son coses que s'han de canviar de tant en tant.

Confio haver encertat amb el model, la dependenta m'ha dit que son la última moda, de fet m'ha mostrat les seves i eren iguals.

Jo, per comprovar si eren lleugeres, les he agafat i me les he provat allí mateix. No saps com ha rigut la dependenta perquè els models femenins als homes ens queden molt graciosos i més a mi, que ja saps que tinc uns trets molt prominents.

Una noia que hi havia allí m’ha ajudat a decidir, me les ha demanat, s'ha tret les seves i se les ha posat per a que jo pogués veure l'efecte. A aquesta noia li lluïen pitjor que a la dependenta perquè els pels li tapaven una mica els costats, però fins i tot així m'ha semblat que l'afavorien molt.

Finalment m'he decidit i te les he comprat. Posa-te-les i mostra-les als teus pares i germans, en fi, a tothom, a veure que diuen.

Al principi et sentiràs rara...acostumada a anar amb les velles i, darrerament, a no portar-ne...però sobretot mira que no t'estiguin petites, si no et deixaran senyal quant te les treguis. I mira també que no t'estiguin grans, no sigui que se’t caiguin mentre camines.

Per a que et siguin útils i et quedin boniques m'han aconsellat que les rentis sovint, i igualment que et cuidis amb els frecs, perquè s'acaben fent malbé.

Porta-les amb compte i, sobretot, no te les deixis "por ahí" i les perdis, que tu tens la costum de treure-te-les a qualsevol lloc.

Bé, que t'he de dir mes?...Estic desitjant veure-te-les posades...crec que es el millor regal que et podia fer!