dimarts, 9 d’abril del 2013

El nadó pèl-roig


Avui s'ha vingut a visitar una parella, acompanyats de la seva filla recent nascuda, una nena moníssima, pèl-roja i molsudeta a la que et menjaries a petons.
Al marxar han comentat que tot seguit tenien hora amb el pediatre del Centre de Salut Integral (CSI) però, al cap d'una estona, aprofitant l'espera amb el meu col·lega, el Dr Martin's, ha tornat el marit sol per explicar-me la seva preocupació.
- I per què s'amoïna, home, si tant la mare com la filla tenen un aspecte magnífic -li he dit.
- Ja, però, no ho veu Dr 6Q?...la nena és pèl-roja!
- I quin problema hi ha, excepte que haurà de vigilar més amb el sol?
- Que ni la meva esposa ni jo no en som de pèl-rojos...som completament bruns. I si no fos filla meva?
- Això no importa, amic, segur que a les vostres famílies porteu els gens pèl-rojos.
- Però en generacions i generacions no en hi ha havut cap de pèl-roig...ni un!
Aleshores, veient que per aquell camí em seria difícil de convèncer, he canviat d'estratègia:
- Disculpi però li he de fer una pregunta. Vostès amb quina freqüència mantenen relacions sexuals?
L'home, una mica avergonyit, ha contestat:
- La veritat, doctor, és que darrerament, entre la feina, la crisi i tot això, ben poques vegades, dos o tres en els darrers mesos.
- Aleshores ja està home, l'explicació és òbvia...és òxid!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada