L'altra nit vaig sortir a sopar amb un amic metge, molt creient però desesperat per la pressió assistencial i les males condicions de treball que cada dia havia de suportar al seu CAP, sobretot des de que van començar les “retallades” sanitàries.
Em va explicar un fet increïble que li havia succeït i que, venint de qui ve, no goso posar en dubte. Es veu que, esgotat emocionalment, es va a posar a resar i li va demanar ajuda a Déu per evitar el temible burn-out.
Contra tot pronòstic, Déu l'escoltà i atengué la seva petició i va decidir enviar-li el seu fill Jesús per tal de passar un dia visita amb ell.
I vet aquí que la primera visita era un pacient amb cadira de rodes i Jesús li preguntà:
- Que li passa, senyor?
- Res, que vaig patir un accident de moto i tinc les cames trencades.
I Jesús que li mana:
- Bon home, aixequis i vagi cap a casa.
El pacient s'aixeca i surt pel seu propi peu. Al passar per la sala d'espera els demés pacients li pregunten:
- Que tal el metge nou?
- Ná, como todos, ni ma mirao...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada