Ahir vaig anar a visitar un pacient en el seu llit de
mort. Al pobre li resten poques setmanes de vida i poc puc fer per ell més que
acompanyar-lo en aquests difícils moments de la seva existència.
Una vegada tractat tot l'assumpte mèdic,
i abans de marxar, li vaig demanar que m'expliqués alguna cosa
de la seva joventut, quant vivia al poble. En aquell moment se li van
encendre els ulls i em va dir:
- Una vegada es va perdre pel camp una cabra
del nostre ramat i, com és costum, ens reunírem tots el homes de la vila, ens
vam beure unes quantes ampolles de vi i la vam sortir a buscar.
Quant la localitzàrem, com és costum, tornàrem a beure
vi i desprès, en acabat de l'un l'altre, ens la vam follar.
El vaig interrompre:
- D'acord, Corneli, d'acord...ara expliqui'm
alguna altra cosa.
- Doncs bé, un dia es va perdre pel camp la
dona d'un veí i, com és costum, tots vam beure i la vam sortir a buscar.
I, al trobar-la, com és costum, vam tornar beure i, un
per un, ens la vam follar.
Vaig considerar que calia canviar de tema i li vaig
dir:
- Molt bé, Corneli, i ara no té ganes
d'explicar-me alguna cosa trista d'aquella època?
Aleshores, netejant-se les llàgrimes que
acabaven de brollar dels seus ulls, contestà:
- Sí, doctor 6Q, una vegada jo...em
vaig perdre pel camp...
Imatge:
Ciencia y caridad. Pablo Picasso, 1897 (Museu Picasso, Barcelona).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada