Un pacient amb cefalea

Avui s'ha vingut a visitar al Centre de Salut Integral (CSI) un pacient amb la intenció d'explicar-me el seu cas clínic:

És un home de la meva edat, sense antecedents patològics d'interès fins fa uns mesos en que, sense motiu aparent, va començar a tenir mal de cap. Al començament era una cefalea lleu però va anant augmentant fins a fer-se insuportable. Me'n recordo que li vaig sol·licitar uns anàlisis i una TAC cranial, que van ser normals, per el que li vaig prescriure diversos analgèsics que es veu que no li van fer res.

Desesperat, el pacient va recórrer a un "curandero" que li va respondre:

- Tinc una bona noticia i una altra de dolenta. La bona és que li puc curar el mal de cap però la dolenta és que l'hauré de capar!

Davant de la estupefacció del pacient, li va explicar:

- El motiu és que els testicles li oprimeixen la base de la columna vertebral i això és el que li provoca el dolor. La única solució és extirpar-los-hi.

En principi el pacient es va deprimir però, al anar incrementant-se el dolor, va decidir operar-se i va anar a l'uròleg que li va recomanar el "curandero".

Al sortir de l'hospital la cefalea havia desaparegut completament, però es trobava força desanimat...com si li faltés quelcom de sí mateix (òbviament!). I, així passant pel davant d'una botiga de roba, va pensar: el que necessito és un vestit nou.

Només entrar a la botiga el venedor li va dir:

- Vostè vesteix una 44.

- Exacte, com ho ha sabut?

- És la meva feina -diu el venedor.

Se'l va provar i, efectivament, li esqueia d'allò més bé. Mentre s'observava al mirall, li diu:

- No voldria una camisa nova?

- Doncs per què no?

- Veiem, ha de ser un 34 de mànigues i un 40 de coll.

- Com ho sap?

- És la meva feina, senyor.

Mentre se l'estava provant li diu el venedor:

- I unes sabates?

- Per suposat, contesta el pacient.

Una ràpida mirada als peus i li diu:

- Un 42

- Exacte...com ho...?

I, abans d'acabar la frase, fa el venedor:

- És la meva feina.

Mentre el Corneli, el pacient, admirava les sabates, l'altre li pregunta:

- Que li semblarien uns calçotets nous?

I, pensant encara en la operació que acabava de sofrir, diu:

- Bona idea.

- Deuen ser de la talla 36 -diu el venedor.

Aquí el Corneli va riure:

- No, s'equivoca. He usat la 34 des dels 18 anys.

El venedor va negar amb el cap:

- No és possible que utilitzi la 34.

I, davant de la insistència del comprador:

- De veritat, no és possible una 34...els calçotets l'estrenyerien massa, li premerien els ous contra la base de la columna i tindria un terrible mal de cap!!!