Aquest matí
he quedat amb el Dr. Martin’s, pediatre del Centre de Salut Integral (CSI) per
prendre un cafè i a les onze en punt, quant he trucat a la porta de la seva
consulta, ha contestat:
- Passa, passa, 6Q, que acabo aquesta
visita i vinc amb tu.
Com portava jo la bata posada, amb l’imprescindible fonendoscopi penjant
del coll, i la preceptiva tarja que m’identifica (Departament de Medicina
Interna. Cap de Servei de Medicina Preventiva. Secció de Malalties Tropicals),
he suposat que els pacients no hi posarien cap inconvenient i, discretament,
m’he assegut al tamboret auxiliar i presenciat la següent visita.
Es tractava d’una dona, amb molt bona presència física, a la que he fet de
poc més de 40 anys, acompanyada d’un nen d’uns 3 anys d’edat, que ha comentat:
- Miri, Dr. Martin’s, resulta que el meu
espòs i jo ens van decidir tard a tenir descendència. Finalment ens hi vàrem
posar però, als pocs mesos d’intentar-ho sense resultat, vam recórrer a la fecundació
assistida amb el resultat de engendrar dos bessons idèntics. Bé, idèntics del
tot no, malauradament un dels nens va nàixer sordmut. Ho hem acceptat amb
resignació però, ara ens hem traslladat de residència i hem sentir a parlar
molt bé de vostè i venim per si hi ha alguna mena de solució al nostre
problema.
En aquell moment el Martin’s, que havia escoltat molt
atentament, com és habitual en ell, a la mare del bessons, s’ha aixecat de la
cadira, s’ha aproximat al nen, que fins aquell moment no havia badat boca (com
era d’esperar en un mut), l’ha agafat per sota dels braços i, amb un breu
moviment, l’ha assegut a la llitera.
Havent-li tret la roba, auscultat cor i pulmons, palpat la panxa i explorat
els reflexes, ha deixat per al final el que més desagrada els nens, li ha posat
el palet a la boca per inspeccionar la gola.
En aquell moment la criatura, davant de la sorpresa dels tres, però
sobretot de sa mare, ha soltat:
- Ay!...cabró!!!
I a la senyora, que no se’n sortia de la sorpresa, li ha faltat temps per
treure l’smartphone de la bossa i
trametre al marit, que per motius de feina no els havia pogut acompanyar, el
següent WhatsApp:
- “El nen ha parlat: cabró”
El Martin’s i jo no hem tingut temps de reaccionar, doncs al cap de pocs
segons ha arribat la resposta del pare de les criatures:
- “Cabrona tu...que t’has endut el que parla!!!”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada