La homeopatia

Avui s'ha vingut a visitar al Centre de Salut Integral (CSI) un conegut pacient, afectat d'una greu malaltia per la que li he prescrit quimioteràpia.

Desprès de pensar-s'ho una estona m'ha preguntat:

- Dr 6Q, vostè què n'opina de la homeopatia?

I jo:

- Mmm...anem a veure, Corneli, es tracta de productes diluïts, de dubtosa eficàcia; que, si funcionen, ho fan com a placebos; que no han estat provats amb suficients garanties...

En aquell moment el pacient m'ha interromput, exclamant:

- Collons...com els nostres polítics!!! 

Converses a l'hora del cafè

Ahir vaig anar a prendre cafè amb els col·legues del Centre de Salut Integral (CSI), alguns ja els coneixeu, el Martin's, pediatre; la Hill, dietista-nutricionista, i a altres, com la Church i el Town, no. 

I va ser precisament aquest últim que remugava pel fet de sentir-se, en ocasions, utilitzat pels pacients per obtenir beneficis propis, sovint insolidaris amb la comunitat. 
Va posar com a exemples la obtenció de receptes finançades al 100% (de "pensionista")  sense tenir dret a la prestació, la sol·licitud de places d'aparcament reservades a la porta de casa sense una limitació física prou important que ho justifiqui, ajudes a la "dependència" a pacients amb recursos econòmics, la demanda d'un certificat sense motiu per eludir una responsabilitat social com formar part d'una taula electoral...però la gota que ahir va fer vessar el vas va ser molt més prosaica i comú, una Incapacitat Total o I.T. (comunament coneguda com a "baixa") no justificada.

Va ser aleshores quant el sorneguer d'en Martin's li va dir:

- Tranquil, Town, en arribar a casa et trametré un vídeo i veuràs que no ets l'únic al que li passa i que, a més a més, la situació ve de lluny.

I aquest és el vídeo que hem rebut tota la colla de cafeters:

 http://www.youtube.com/watch?v=Il7_D5kCgpE

Un cas d'hipoacúsia

Aquest matí s'ha vingut a visitar a Centre de Salut Integral (CSI) un pacient afecte d'hipoacúsia, és a dir, sordesa.

De vegades no sé si ho és o se'l fa el sord.

Bé, si que ho és, però sovint se'n aprofita i avui, la veritat, m'he quedat amb les ganes de saber davant de quin supòsit es tractava.

La conversa ha anat així:

- Què m'ha dit, doctor, Aquari?

- No, Corneli, no, he dit càncer...càncer!

En el llit de la mort (II)

Fa un mes vaig anar a visitar a una pacient del Centre de Salut Integral (CSI) que pateix un càncer terminal i li resten poques setmanes de vida. Després d'escoltar el pronòstic, que la interessada m'havia demanat explícitament, amb una serenitat envejable, em va dir:

- Doctor 6Q, no coneix cap pintor de confiança, vostè? És que m'agradaria que em fes un retrat ara que encara faig goig i deixar així un bon record a la família.

Li vaig recomanar un amic, tanmateix pacient, i no n'he sabut res més fins avui, que ha vingut a visitar-se el pintor, i m'ha explicat com va anar la cosa:

- Tan bon punt em vaig posar mans a la obra em va dir:

- Disculpi, em podria pintar una diadema de brillants al cap?

- I tant, senyora, només faltaria.

I, al cap d'una estona:

- I un collar de perles al coll?

- Per suposat.

I, de seguida, es veu que li demanà un anell amb un robí, un braçalet d'or...amb la qual cosa semblava el retrat d'una reina enjoiada. Una vegada acabada la obra l'artista li preguntà:

- Disculpi la indiscreció, senyora, però per què ha volgut que li pintés tantes joies?

- Doncs per a que el pendó amb qui es casi el meu marit es torni boja buscant-les!!!

Un part complicat

Aquest matí he anat a prendre un cafè amb el Dr Martin's, el pediatre del Centre de Salut Integral (CSI). 

Ell se l'ha demanat doble perquè estava mort de son i, en resposta a quin era el motiu, m'ha explicat que ha estat de guàrdia i ha tingut una nit "mogudeta".

Es veu que ha hagut un part complicat que ha fet anar de bòlit al Servei d'Obstetrícia i, de retruc, al de Neonatologia on treballava ell.

En acabar, ha sortit a parlar amb el pare de la criatura, que li ha preguntat:

- ¿Cómo ha ido el parto?

- Muy bien, pero a su hijo hemos tenido que ponerle oxígeno.

- Oxígeno?...con la ilusión que nos hacía ponerle Kevin!!!  

Disfunció erèctil (II)

Avui s'ha vingut a visitar al Centre de Salut Integral (CSI) un pacient de la 3ª edat, acompanyat del seu amic Corneli, el dels llobarros (vegeu aquí i aquí), i m'ha explicat el següent:

- Dr 6Q, tinc 80 anys, estic casat, tinc quatre fills i onze nets i anit vaig tenir una aventura. Vaig fer l'amor amb dues noies de 21 anys. Amb les dues...dues vegades...

En aquest moment l'he interromput, tot dient:

- Disculpi, ja veig que vostè no pateix de disfunció erèctil, per què m'ho consulta això, doncs?

- Consultant, doctor? Li estic explicant a tothom!!!

Un cas d'esterilitat

Avui ha vingut al Centre de Salut Integral (CSI) una pacient, el cas clínic de la qual m'ha evocat un programa que vaig veure fa unes setmanes a la TV sobre els dragons de Komodo i les dificultats que van tenir al zoològic de BCN per aconseguir la fecundació del seu parell d'exemplars (el Guntur i l'Asmara).

La pacient m'ha explicat:

- Dr 6Q, jo de soltera vaig haver d'avortar 4 vegades i ara, de casada, no hi ha manera de que em quedi embarassada.

En aquell moment m'ha vingut al cap l'esmentat programa i la conseqüent resposta:

- És evident, senyora, que vostè no es reprodueix en captivitat!

Li tenia jurada

Ho reconec...li tenia jurada. Desprès de la faula del toro i la formiga (vegeu aquí) em vaig prometre que, a la primera oportunitat, li tornaria la jugada al pacient.

Avui s'ha tornat a venir a visitar al Centre de Salut Integral (CSI) insistint en el gastat tema de la "disfunció erèctil", que si res del que li he prescrit li ha donat resultat...que si alguna cosa ha d'haver-hi etc...total, que m'ho ha posat en safata i li he dit:

- Miri Corneli, avui li explicaré jo una faula. Va també sobre un toro, però aquesta vegada no és amb formiga sinó amb una mosca que se les té:

Hi havia una vegada un toro pasturant a la devesa quant arribà una mosca collonera, d'aquestes que es posen a tot arreu donant la llauna. El cas és que es va posar al cul del toro fins que aquest, amb un moviment de cua, la va espantar. La mosca va fer un petit vol però al cap de poc ja tornava a ser al mateix lloc. El toro se la va tornar a espolsar amb la cua i la mosca va volar però, aquesta vegada, es va posar una mica més endavant, al costat esquerre de l'animal que, ara amb un considerable esforç, la va tornar a encertar amb la cua. La mosca, que ja estava ídem amb la cua del toro, se'n va anar finalment a posar al morro del animal, en un lloc on l'altre no hi podria arribar.

Però, de sobte, el toro va treure la llengua i...glup!  es cruspí la mosca.

Moraleja: El que no puguis acabar amb la cua, acaba-ho amb la llengua!!!

La disfunció erèctil

Avui s'ha vingut a visitar un pacient al Centre de Salut Integral (CSI) amb motiu de presentar, a partir d'una nova relació, una "disfunció erèctil", el que tota la vida s'havia anomenat amb el terme, avui en dia considerat políticament incorrecte, de "impotència". 

Inicialment, abans de les vacances, li vaig prescriure diversos inhibidors de la 5 fosfodiesterasa (PDE5), com Tadalafil (Cialis) i Sildenafil (Viagra), sense èxit i, posteriorment, alprostadil en la seva nova presentació (vegeu imatge) amb cànules intrauretrals (Muse, així com el famós grup de rock), molt més ben acceptades pels pacients que la clàssica injecció als cossos cavernosos (Caverject), amb el mateix ineficaç resultat.

Per no reconèixer el fracàs terapèutic avui he decidit canviar d'estratègia i desmitificar una mica el problema, per el que li he dit:

- Corneli, no creu que això no és el més important a la vida? Vostè gaudeix, per altra part, de excel·lent salut, te una bona pensió, una bona casa, fins i tot s'ha comprat un cotxe nou...un Audi 3 TDI, oi?

I aquesta ha estat la seva raonada resposta:

- Miri doctor, li explicaré una faula i segur que ho entendrà: Passejant un dia pel camp, un toro es va caure en un pantà de sorres movedisses, moment en el que passava per allí una formigueta a la que va demanar auxili. La formiga va pujar al seu flamant i recent estrenat Audi 3 TDI de 140 CV, amarrà l'extrem d'una corda a la cua del bou i l'altre al xassís del cotxe i el va treure del pantà. El toro li va restar eternament agraït a la formigueta i li va prometre ajudar-la en el que calgués. 

Uns mesos desprès, mentre el bou  passava pel mateix lloc, va veure a dintre del pantà a la formiga demanant auxili. Aleshores va allargar la cua per a que s'hi agafés i la va treure de la compromesa situació.

Moraleja: Si tens una bona cua, no necessites un Audi!!!

Un cas de "mobbing"

Avui ha vingut a visitar-se al Centre de Salut Integral (CSI) un pacient, amb  l'objectiu d'obtenir una ILT (Incapacitat Laboral Total), el que comunament es coneix com a "baixa".

No és la primera vegada que ho fa i així li he insinuat, moment en el que quasi s'ha posat a plorar i m'ha explicat el dura que era la seva feina, que el maltractaven, l'explotaven etc, vaja, que tenia clar que li estaven fent mobbing, el que, en terminologia catalana en diem “assetjament laboral”.

I jo, que conec perfectament el tipus de feina que fa (en el que no m'estendré perquè no ve al cas)  i també el tarannà de pacient, un "quejicas de cuidado", he decidit donar-li una lliçó...ja en hi ha prou de baixes, coi!

M'he girat sense aixecar-me de la cadira rotatòria, he estirat el braç i agafat el termòmetre clínic que sempre tinc a l'abast, el clàssic model de Johnsons & Johnsons que ens proporciona el Departament de Compres del CSI. Li he mostrat la caixa, on diu "Termómetro rectal Johnsons & Johnsons", he tret l'instrument, que he deixat a sobre de la taula i m'he centrat en el prospecte amb les instruccions, que he lliurat al pacient, indicant-li que llegís en veu alta el darrer paràgraf.

Desconcertat, ha fet el que li he dit, i això és el que ell, la jove nova residenta (vegeu aquí) i jo mateix hem escoltat:

 " Johnsons and Johnsons garantiza que comprueba personalmente, y luego esteriliza, todos sus productos".

 A continuació m`he dirigit solemnement al pacient i, de la manera més autoritària que m'ha sortit, li he dit:

- I ara a treballar, estigues content de no fer-ho a Control de Qualitat de Johnsons & Johnsons i a veure si no et queixes mai més de la teva feina!

Visites "virtuals"

El gerent del Centre de Salut Integral (CSI) ha decidit implementar un programa de visites “virtuals”. Ara tots els pacients, clients que en diu ell, disposen del nostre correu electrònic per tal de consultar el que els sembli.

Ahir en vaig rebre un d'un conegut pacient, que deia:

-Dr 6Q: Ara que estic prejubilat em puc dedicar plenament a la meva passió, la pesca de llobarros. M'he comprat una barqueta, confiant en que la meva esposa m'acompanyaria però resulta que a ella no li agrada gens sortir a pescar.

Al Club de Pesca vaig conèixer la Paqui, que n'és tan apassionada com jo, i ràpidament ens vam fer companys de pesca.

Com li deia, a la meva dona no li agrada anar a pescar i sempre protesta de que passo massa temps a la barqueta.

Fa un parell de setmanes la Paqui i jo vam fer dues magnífiques captures, jo vaig pescar un exemplar de llobarro magnífic i, al cap d'una estona, la Paqui va capturar el peix bessó.

Naturalment, vaig fer una foto mentre la Paqui sostenia els peixos i li vaig mostrar orgullós a la dona, confiant que així es despertés en ella l'interès per la pesca, però la seva reacció va ser molt negativa. Em va dir que havia de deixar immediatament l'esport de la pesca i vendre'm la barqueta. 

No sé que fer, doctor, penso que ella no em vol donar el gust de practicar la meva afició i no sé si li he de demanar que se'n oblidi de la qüestió i seguir amb la meva afició o, si ella es manté ferma, vendre'm la barca.

Moltes gràcies per la seva atenció i, esperant la seva resposta, el saluda sincerament.

Corneli.

Desprès de llegir atentament el mail, em va venir un dubte al cap i li vaig respondre:

- Corneli: abans de res, em podria trametre la fotografia de la Paqui amb les captures?

Dr 6Q.

I aquest matí he rebut la foto que ha generat la meva resposta:

- Corneli: Miri de desfer-se el més ràpid possible de la dona...els llobarros de la Paqui son magnífics.

L'After-Work

Ahir, en acabar la consulta, vaig anar a prendre un cafè amb un col·lega del Centre de Salut Integral (CSI). El xicot tenia ganes de xarrar i explicar-me el que li havia passat amb la dona uns dies abans.

Es veu que el divendres, la tarda que vam quedar nosaltres dos i  uns quants treballadors més del CSI per fer unes "birres", el que ara es coneix com a after-work, va arribar a casa una mica "perjudicat", del que la seva esposa no va trigar ni un minut a adonar-se'n. 

I va el paio i, en lloc de dissimular-ho, no se li acut més que proposar-li:

- Juguem a metges?

- Però...de la Seguretat Social o de "la privada"? -respon ella.

- I quina diferència hi ha? -diu el sorprès col·lega?

- Doncs que si és de la Seguretat Social et dono cita per a dintre de 6 mesos...

- ...?

- I, si és de la "privada"...son 100 € !!!

Els bessons (quasi) idèntics

Aquest matí he quedat amb el Dr. Martin’s, pediatre del Centre de Salut Integral (CSI) per prendre un cafè i a les onze en punt, quant he trucat a la porta de la seva consulta, ha contestat:

 -          Passa, passa, 6Q, que acabo aquesta visita i vinc amb tu.

Com portava jo la bata posada, amb l’imprescindible fonendoscopi penjant del coll, i la preceptiva tarja que m’identifica (Departament de Medicina Interna. Cap de Servei de Medicina Preventiva. Secció de Malalties Tropicals), he suposat que els pacients no hi posarien cap inconvenient i, discretament, m’he assegut al tamboret auxiliar i presenciat la següent visita.

Es tractava d’una dona, amb molt bona presència física, a la que he fet de poc més de 40 anys, acompanyada d’un nen d’uns 3 anys d’edat, que ha comentat:

-          Miri, Dr. Martin’s, resulta que el meu espòs i jo ens van decidir tard a tenir descendència. Finalment ens hi vàrem posar però, als pocs mesos d’intentar-ho sense resultat, vam recórrer a la fecundació assistida amb el resultat de engendrar dos bessons idèntics. Bé, idèntics del tot no, malauradament un dels nens va nàixer sordmut. Ho hem acceptat amb resignació però, ara ens hem traslladat de residència i hem sentir a parlar molt bé de vostè i venim per si hi ha alguna mena de solució al nostre problema.

En aquell moment el Martin’s, que havia escoltat  molt atentament, com és habitual en ell, a la mare del bessons, s’ha aixecat de la cadira, s’ha aproximat al nen, que fins aquell moment no havia badat boca (com era d’esperar en un mut), l’ha agafat per sota dels braços i, amb un breu moviment, l’ha assegut a la llitera.

Havent-li tret la roba, auscultat cor i pulmons, palpat la panxa i explorat els reflexes, ha deixat per al final el que més desagrada els nens, li ha posat el palet a la boca per inspeccionar la gola.

En aquell moment la criatura, davant de la sorpresa dels tres, però sobretot de sa mare, ha soltat:

-          Ay!...cabró!!!

I a la senyora, que no se’n sortia de la sorpresa, li ha faltat temps per treure l’smartphone de la bossa i trametre al marit, que per motius de feina no els havia pogut acompanyar, el següent WhatsApp:

-          “El nen ha parlat: cabró”

El Martin’s i jo no hem tingut temps de reaccionar, doncs al cap de pocs segons ha arribat la resposta del pare de les criatures:

-          “Cabrona tu...que t’has endut el que parla!!!”

Preocupat per la esposa

Avui ha vingut un pacient a la meva consulta del Centre de Salut Integral (CSI) molt preocupat per la seva esposa. M'ha dit textualment:

- Dr 6Q, la meva esposa és tonta.

- I això, Corneli, per què ho diu?

- Ahir vaig arribar a casa una estona abans del que ho acostumo a fer i em vaig trobar a la dona despullada al llit, tota suada, eixarrancada i esbufegant com una boja. Li vaig preguntar: què et passa?... què hi fas despullada al llit?...has estat amb algú?

- He fet l'amor amb un extraterrestre -em va dir- Déu meu...ha estat meravellós!

- Tu ets tonta o què? -li vaig dir-. Els extraterrestres no existeixen.

I ella respongué:

- Doncs m'ha dit que era del "Planeta Agostini"!!!

La nova residenta (II)

Aquesta setmana passada s'ha incorporat al Centre de Salut Integral (CSI) una nova metge resident (MIR). És una joveneta eixerida però molt inexperta, li falta seguretat en la relació metge-pacient, el que en aquest moment no suposa cap problema ja que és una de les tasques de millora previstes en el seu període de formació.

El cas és que avui, la pobra, s'ha sufocat. Mai no havia vist una noia tan envermellida, i tot per un malentès que us explico:

Ha vingut a visitar-se un conegut pacient del CSI, el Corneli, i, com qui no diu res, li ha deixat anar:

- Jo, a la meva dona, li foto 3 polvos al dia!

I jo, que he vist de reüll el semàfor vermell que s'ha encès a la cara de la metgessa, he intervingut ràpidament, dient:

- Expliquis, Corneli, que la doctora em sembla que no l'entén.

I, el pacient, satisfet per complaure, com sempre, les meves indicacions, li ha aclarit:

- Doncs miri, senyoreta...

- Doctora! –l’he corregit a l'instant.

- Doncs el que deia, “doctora”, 3 polvos al dia: Talco Ausònia als pits, Johnson's a les natges i Peusek als peus!

Un pacient amb cefalea

Avui s'ha vingut a visitar al Centre de Salut Integral (CSI) un pacient amb la intenció d'explicar-me el seu cas clínic:

És un home de la meva edat, sense antecedents patològics d'interès fins fa uns mesos en que, sense motiu aparent, va començar a tenir mal de cap. Al començament era una cefalea lleu però va anant augmentant fins a fer-se insuportable. Me'n recordo que li vaig sol·licitar uns anàlisis i una TAC cranial, que van ser normals, per el que li vaig prescriure diversos analgèsics que es veu que no li van fer res.

Desesperat, el pacient va recórrer a un "curandero" que li va respondre:

- Tinc una bona noticia i una altra de dolenta. La bona és que li puc curar el mal de cap però la dolenta és que l'hauré de capar!

Davant de la estupefacció del pacient, li va explicar:

- El motiu és que els testicles li oprimeixen la base de la columna vertebral i això és el que li provoca el dolor. La única solució és extirpar-los-hi.

En principi el pacient es va deprimir però, al anar incrementant-se el dolor, va decidir operar-se i va anar a l'uròleg que li va recomanar el "curandero".

Al sortir de l'hospital la cefalea havia desaparegut completament, però es trobava força desanimat...com si li faltés quelcom de sí mateix (òbviament!). I, així passant pel davant d'una botiga de roba, va pensar: el que necessito és un vestit nou.

Només entrar a la botiga el venedor li va dir:

- Vostè vesteix una 44.

- Exacte, com ho ha sabut?

- És la meva feina -diu el venedor.

Se'l va provar i, efectivament, li esqueia d'allò més bé. Mentre s'observava al mirall, li diu:

- No voldria una camisa nova?

- Doncs per què no?

- Veiem, ha de ser un 34 de mànigues i un 40 de coll.

- Com ho sap?

- És la meva feina, senyor.

Mentre se l'estava provant li diu el venedor:

- I unes sabates?

- Per suposat, contesta el pacient.

Una ràpida mirada als peus i li diu:

- Un 42

- Exacte...com ho...?

I, abans d'acabar la frase, fa el venedor:

- És la meva feina.

Mentre el Corneli, el pacient, admirava les sabates, l'altre li pregunta:

- Que li semblarien uns calçotets nous?

I, pensant encara en la operació que acabava de sofrir, diu:

- Bona idea.

- Deuen ser de la talla 36 -diu el venedor.

Aquí el Corneli va riure:

- No, s'equivoca. He usat la 34 des dels 18 anys.

El venedor va negar amb el cap:

- No és possible que utilitzi la 34.

I, davant de la insistència del comprador:

- De veritat, no és possible una 34...els calçotets l'estrenyerien massa, li premerien els ous contra la base de la columna i tindria un terrible mal de cap!!!